Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me n’entr dins sa casa
perque no em vegen plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Petra
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Animals, Bestiar equí, Enyorança, Feines medi rural, Gent foravilera, La casa, Mamífers, Medi rural, Relacions de parella, Tristor
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
107
Volum
I
Núm de pàgina
9
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’una enamorada per l’absència del seu estimat. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Sembla que l’enamorada ha estat abandonada per l’estimat; per això; quan veu l’ase que ell solia manar s’amaga per plorar.
Altres cançons relacionades
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
