Entenent me vares dar
que tot Andratx era teu:
sa cosa que em sap més greu
que no em vaig casar a gust meu
ni tenc lloc a on estar.
Jo me’n vaig a s’arenal
a coir copinyes d’or
per regalar a sa mamai
que és sa prenda d’es meu cor.
Mateixa i altra mateixa,
ballet i altre ballet.
Anem a ca es senyoret
que té un caramull de xeixa.