Quina vida regalada
que té En Juan Escolà!
De damunt es campanar,
veu segar s’enamorada.
Devers les deu és bona hora
per un qui no ha dormit.
Es garbejar en sa nit
m’agrada, clavell florit,
perque és blan i no s’esflora.
Si se torna esdevenir
un altre any segar a escarada,
tu qui fas de remirada,
pots estar per convidada
que no et vui darrere mi.