De pasteres ne tenc tres,
fadrina, per pastar-hí,
i gra per dur en es molí.
No som com tu, xerafí,
que a ca-teva no hi tens res.
Oh Magdalena Manrella!
Ditxós qui t’alcançarà!
Bé podrà dir que tendrà
de Mallorca una poncella.
Me n’anava a Son Ramon
a taiar sa romeguera
i vaig perdre sa somera:
mal d’altri, riaies són.