Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Insectes, aràcnids i cucs
Poble
Binissalem
Núm de glosa
66
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es ramell que has enviat,
Jaume, és estat de murta.
Amb tot que siga amor fuita,
ximateix l’he apreciat.
Jo no tenc rendes, ni en vui,
sinó que vui morir pobre;
som afectat de fer roba,
i ara es lli m’ha tornat jui.
-Mestre, jo som de passada,
escoltau i oireu:
d’aquesta olla, ¿què en voleu,
si no vessa o és foradada?
-De s’olla que té en ses mans
quatre doblers m’ha de dar,
o si no, la deix estar,
i tan amics com abans.
-S’olla que tenc en ses mans,
mestre, jo vos ne don dos,
que hi ha altres venedors
a on puc anar a comprar,
i no és forçat que el capellà,
mestre, s’hagi d’armar amb vós.
Tradicionari de Mallorca
