Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Insectes, aràcnids i cucs
Binissalem
66
II
Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.
Sa meva al•lota passada,
quan m’enquantra, sols no es gira.
Jo li he de dir, un dia,
quina honra li he llevada.
D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.