Estava dificultós
es bé d’a on me venia:
es gall i tot me ponia;
Na Rossa me’n feia dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Artà
Núm de glosa
838
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quantes n’hi ha de casades
que es voldrien descasar!
I de fadrines, n’hi ha
que estan molt enamorades.
En sentir cridar es nom teu,
es meu cor ja té alegria,
basta que sies Maria,
nom de la Mare de Déu.
Ja diràs a Na Maria
que jo la coman ben molt,
que sempre estic en es solc,
però faç molt poca via.
Tradicionari de Mallorca
