Estava dificultós
es bé d’a on me venia:
es gall i tot me ponia;
Na Rossa me’n feia dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Artà
Núm de glosa
838
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i en veure vaixell passar,
a l’instant estan remuis.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
A segar me’n vaig avall
i no se quan tornaré.
D’es doblers que avançaré,
comare, vos faré un ball.
Tradicionari de Mallorca
