De matí no gos cantar
perque estic empegueït:
com ve que es sol és sortit,
llavò peg qualque glapit:
-L’amo, duis es berenar!

Déu vos don un bon viatge.
Que sigueu bon cristià.
Trob que em poríeu pagar,
p’es temps que vos vaig lletar,
estimat, es meu didatge.

Jo voldria que en plogués
un any i mig, de bergantes,
i, si ara n’hi ha tantes,
llavò n’hi hauria més.