Juan, los meus pensaments
nit i dia són en tu:
si me veus rallar amb qualcú,
hi som per un passatemps.

-Tu qui fas de filosof
¿me vols dir si farà vent,
que me’n vaig a pegar foc
a un formiguer que tenc?
-Pega-li foc, que et convé,
que aquest vent s’amansa
i s’homo casat també.

No t’enamors de ses robes,
d’es botons d’or ni de creus
ni tampoc de bones veus,
sinó d’es fets i ses obres.