Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espanya en general
Poble
Artà
Núm de glosa
20
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.
Ma persona i no més
tenc, que vos puc oferir;
si no basta, podré dir
que veniu per l’interés.
Estava dificultós
es bé d’a on me venia:
es gall i tot me ponia;
Na Rossa me’n feia dos.
Tradicionari de Mallorca
