Soldat m’han fet, Margalida,
sense paga ni diners,
i el qui n’és causa tengués
quartanes tota la vida!
I, llavors, si se moria,
Déu en el cel no el volgués.

Tothom cridava “Juana!”
Molt ella se pensa esser.
Jo la judic, i dic ver,
com ses altres, o més blana.

Me pens que se’n parlarà
d’es coir de Matrutxella;
una dona véia véia,
amb un jove se colgà.