Da’m de sa teva memòria
paraula, i me n’aniré.
Si pel cas me muir primer,
si puc, ja t’estojaré
una cadira a la glòria.
A sa Llapassa aniria,
a sa Llapassa aniré
un dia que cercaré
conhort a la vida mia.
S’ase d’es vei Tribunal
tira coces i no avisa,
i l’amo diu: -Recamissa!
m’ets arrancat un queixal!