Na Tiana de Son Oms
és una bona bajana,
perque sempre du es faldons
més baixos de sa tafarra.

Moreta, an es teu llinatge
jo el sé i no el te vui dir:
Com ton pare se morí
el varen dur en es carnatge,
perque davant una imatge
no se volgué convertir.

A sa Torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
-Qui-qui-quic! Coc-coc-coc! –
No sé qui ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
-Tites, tites, ti-ti-tiu!-
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?