Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.

Anit passada esquenada
i anit ja en torn pegar:
pens si m’hauré d’avesar
a no tenir enamorada.

D’es cap me’n vaig an es coll
cap avall per s’espinada
i, en venir que l’he acabada,
la desferm i li amoll.