Es viudos vui alabar
ara que n’hi ha a balquenba:
tots, esquena per esquena,
tirau-los de cap dins mar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sant Joan
1369
III
Com me parlen de casar,
sempre dic que no estic bona,
com pens en aquella dona
que s’homo la va atupar.
Com l’àngel estarà en tenda
amb la veu molt tremolant
veguent Jesucrist davant
amb la cara horrenda.
Horrenda farà la cara
com mos vendrà a judicar;
aquell dia no hi valdrà
parent ni pare ni mare:
cadascú tendrà sa paga
que Déu del cel li darà.
I l’àngel mos cridarà
tots amb un so de trompeta;
a los bons mos posarà
tots plegats a la mà dreta
i los dolents a l’esquerra.
Respondrà lo condemnat
sense vergonya a la cara:
“Maleït sigui mon pare,
i vós maleïda, mu mare,
que en aquest món n’heu posat”.
Ara sí que em som tirat
dins un foc abrasador,
perquè et tenc més passió
que ta mare voluntat.