Vida mia, tu te’n vas
i no planys de deixar-mè;
jo, sense importar-mè,
de tu vaig voler fer cas.
Noltros tenim un gallet
blanc, amb ses ales girades,
i les té tan ben posades
que sembla un arcangelet.
Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu sa quimera.