Jo tenia un busqueret qui volava p’es carrer.
Una dona el me va prendre i el me va fer sabater.
-Dones, si voleu sabates, es busqueret en sap fer,
fortes com una rabassa i fines com un paper.
Com s’homo ve de jornal
amb una fam que el trabuca,
troba sa seva faluca
asseguda en es portal;
per no parlar-li més mal:
-Entra endins, cara de ruca!
Jo no sé què pagaria
que mu mare em tornàs fer
tan blanca com un paper;
veiam si t’agradaria!