Estimada, matau-mè,
que tateix m’he de morir,
i almanco podré dir
que haureu passat aquest pler.
De ses cases fins a s’era
hi ha camí tiranyat.
Ja no ho paga, aquest sembrat,
tenir majoral darrere.
Cada dia en sortir es sol
gira s’esquena a sa lluna,
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.