Boveret de Son Trobat,
la Mare de Déu s’acosta;
nos n’anirem a ca nostra
i no estaràs pus llogat.
Sa vostra cara és un sol
d’aquell que surt "revivendo",
i el qui vos mira d’assento
no se’n pot deixar com vol.
El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!