Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Es dissabte, com veniu,
ja veniu atropellat,
i encara no us he mirat
com de davant me fugiu.
Bona amor, no hi ha que tèmer,
que el més amat sereu vós,
mal vénguen més servidors,
cara de clavell hermós,
que a mar no hi ha grans d’arena.