Vaig p’es sol sense capell;
torn negra com una móra.
Mai he vist cap dona amb coa
penjada en es cabrestell.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Perque l’ànima no es perda,
la vos don; guardau-la Vós.
No hi ha nom més amorós
que dir “Puríssima Verge”.