Un fadrí, per una al•lota,
que passa de tribunal!
I tal volta no li toca
d’una llego es davantal.

Jo voldria qué plogués
quatre mesos ensaimades
i altres quatre de panades
i taleques de doblers,
bótes de vi p’es carrers
i al•lotes agraciades,
bons flocs i bones macades;
¿i encara en voleu més?

No et ponguis, hermosa lluna,
no et ponguis i fé claror:
me’n vaig a veure s’amor
que m’han dit que té fortuna.