Mai ningú t’estimarà
tant com jo, qui som ton pare;
i no en parlem de ta mare
que en el món te va posar!
Fadrines de per aquí,
no plangueu una panada,
que es quintos qui canten ara
l’any qui ve han de servir.
Tu qui molt de fil embuies,
llavò ho cerques esbrinar:
¿quin abre en el món hi ha
que a’s capdamunt sa flor fa
i en terra té ses fuies?
L’albó.