En es camí de Ciutat
hi han posat un lletrero:
Qui vol esser marinero
ha d’esser matriculat.
–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.
No fieu d’es saig, compare;
s’amistat no val de res:
ell ha jurat i promès
que ha de dur son pare pres
i a sa presó sa mare.