Es sol sortirà a ponent
i darà sa claror negra
i blanca serà sa pega
quan jo mudaré l’intent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sol
Poble
Artà
Camp Semàntic
Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
43
Volum
II
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Bartomeu, estimat meu,
tu ets sa meva alegria;
es sol no se pon cap dia
que no pensi en lo cos teu.
Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Tradicionari de Mallorca
