No tens que tremolar, Eulari',
que jo et vull fins a la mort:
jo tenc un poder més fort
que es testament d’un notari.

El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.

Mirau què m’han perposat:
que vaig de dones casades.
Ses taronges, copejades,
a mi mai m’han agradat.