Es sol ja se pon
darrere un marge,
i es majoral nostro
se menja es formatge.
Jo també
el me menjaré,
ni cap oliveta
que no menjaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
67
Volum
II
Altres cançons relacionades
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Si fosses com Na Simona
que engana tota la gent:
fa viatges d’aigordent
de Ciutat a Barcelona.
–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.
Tradicionari de Mallorca
