Set mil llanxes carnisseres
armades de mil canons
feren frente a tres pasteres,
no en tiraren cap a fons.
Trista estic com veig lo dia;
no gos a pensar en la nit,
com veig que privat estic
de vós qui sou ma alegria.
Diràs a Na Margalida
que dissabte no hi ‘niré,
perque tenc de fer farina
per sa gent d’es meu carrer.