Na Polla, la veciada,
jo li conec es seu mal:
diu que vol dur davantal,
perque cànyom fa criada.
Jo voldria que et picasses
d’aranya o d’escorpí,
i en tornar xerrar de mi,
dins un avenc te n’entrasses.
Tant m’agrada aquest nom teu
que un hortet ne sembraria.
Tenc es nom més dolç: Maria,
nom de la mare de Déu.