Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.

Una gerra, un sou val,
i, si és petita, dos doblers.
Sa gananci’ és d’es gerrers:
totes moren d’aquest mal.

Jo me’n vaig d’aquí a la fresca,
si sa somera no em toma.
Senyora, guardi sa poma
per un senyor que ho meresca.