Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.

Si jo fos governador
o comandant de la vila,
a dins poc temps llevaria
aqueixa reunió,
i crec que el senyor rector
un premi me donaria.

Madona de Son Amer,
ja poreu sortir aviada,
que sa vostra fia té
una llagosta aferrada.