Com te veig, Elionor,
amb aquesta manta negra,
voldria tornasses pega
t’aferrasses a jo.
S’estimat me fa ets entorns
per aquí davant, quan passa;
¿se deu pensar que jo faça
pregàries a Déu que torn?
L’amo, ¿per què feis això?
En mirar-me, vós ja reis.
A mi me donau conseis
i an ets altres es blat bo.