En anar a Ciutat duré
un joc de debanadores
per ses dones xerradores
que tenc en es meu carrer.
Si s’estimat m’ha deixada,
m’ha abandonada i no em vol,
jo mai me n’he posat dol,
de gent que no està enterrada.
Qui té tasca, bé pot jeure,
però en haver-la acabada,
i si la hi donen sobrada,
d’es braços s’ho ha de treure.