Es fonoi més preciós
se fa per ses torrenteres;
m’han agafades quimeres,
bona amor, de parlar amb vós.
Quan li veu es rebosillo
tan lluent i tan planxat,
ja conversa li ha armat,
i ella riu amb so currillo.
Perdonau de la tardança
del temps que no som vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.