Alt i brut, Madò Francina,
no és hora de segar net,
que jo he trobat un cartet
i m’he aficada una espina.

S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena a mi
és es floquet de sa cinta.

Molt bé sies arribat;
i ara vos diré a on:
a’s cap d’allà d’aquest món
i a unes forques penjat,
i es cap desseperat
i es budells a dins es forn.