Fent es lloro, fent es lloro,
un mes la vaig festejar.
Jo només hi vaig anar
en temps de figues de moro.
A Andratx diuen a la cara
a un fadrí, en no agradar:
-Fiet, vés-te’n a colgar
i comana’m molt ta mare.
Com veig ennigulat blau,
no gos sortir de sa casa
Al•lotes, jo som més ase
que voltros no vos pensau.