Com veig ennigulat blau,
no gos sortir de sa casa
Al•lotes, jo som més ase
que voltros no vos pensau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Senyals d'aigua
Poble
Algaida
Núm de glosa
112
Volum
II
Altres cançons relacionades
Cada vegada que pas
i veig ses portes tancades,
a mi me són punyalades,
i ella sols no en fa cas.
Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!
Si jo arrib a casar-mè
n’hi haurà molts que duran dol.
Sa sogra diu que no em vol,
i es sogre, en anar tot sol,
volta per no encontrar-mè.
Tradicionari de Mallorca
