A mi me’n prendrà, estimada,
com es gat de Turixant,
que es morí miulant miulant
mirant una sobrassada.

-Es pescar i no dur moca
és ofici de gandul.
En Toni Grau, tan berul,
consent espenyar-se es cul
rossegant per dalt ses roques.
-Jo en tenc molta sense dur,
de roba, una caixada,
i em ve d’una pescada
que vaig fer una vegada
i no l’he dita a ningú;
no som com és ara tu,
que en tens poca i foradada.

Estimada cara d’or,
¿d’on véns de dur carabassa?
Jo voldria esser a sa plaça
d’es terme de Manacor.