Napoleó ja ho va dir,
que Espanya un lleó tenia
que descansava i dormia,
i que el qui el despertaria
se’n ’via de penedir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espanya en general
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
24
Volum
III
Altres cançons relacionades
Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.
Jo som madò Marcelina,
de llinatge Burjó-tort.
Mon pare el trobaren mort
de sa febre escarlatina.
Mu mare morí fadrina
s’any que no mataren porc.
Mu mare empenyo n’ha pres
que vol es gendre fuster
i jo el vui picapedrer,
ara ni mai duga res!
¿Que no té es braços sencers,
per fer feina en estar bo?
I, si no, ja en faré jo,
maldament mai faci res!
Tradicionari de Mallorca
