Jo voldria que plogués
set setmanes de panades,
confits i metles torrades
i taleques de doblers.
Es dia que vàreu néixer
devia esser es quart minvant:
per això us torbàreu tant,
en aquesta vida, a créixer.
Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.