Ho mir i ho torn mirar,
i ho veig, i ho torn veure,
Senyor, quan vàrem anar
a Ses Piquetes a beure.

Ten esment a sa bugada,
que no escampis es lleixiu.
Fadrina qui sempre riu,
no té s’enteniment viu
ni acaba de ser acertada.

Sa justícia de Ciutat
dóna raó al qui pertoca.
Pecat és que aquesta al•lota
vulga un homo tan fumat!