Un cop plou, s’altre fa sol;
prenim lo que Déu mos dóna.
Tot es salero de Sóller
cui figues a can Fiol.
Jo festejava una al•lota
que no li sabia es nom,
i deia davant tothom:
-Vet allà sa Galiota!
En es carrer de sa Mà
t’enllestiren es papers,
perque xerrares demés,
i ara ja no hi pots tornar.
Ses jovenetes que hi ha,
si te veuen per allà
i te poren agafar,
totes te cerquen girar
sa butza a s’enrevés.