Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
37
Volum
III
Interpretació
Es canta fent cansueta; mentres van agafant els dits d’un infant; començant pel dit polze. En esser al petit; l’estrenyen i el venten mentres diuen: “que fa nyic; nyic; nyic; nyic; nyic!”
Altres cançons relacionades
Mestre Juan Fam ha dit
que heu fetes poques panades;
noltros cercam ses taiades
per fer arròs sofregit.
Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
Tradicionari de Mallorca
