Un música perhom
a ses que estan desxondides;
i ses que estan adormides,
que dormin, si tenen son.
Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar;
i al qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus!
Oh infant tan desgraciat
el que passa sense mare,
perque en ets uis de son pare
mai és gaire ben mirat.