Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ses estrelles ja no tenen
remei per donar claror:
los raios de vós, amor,
aigo de la mar encenen.
De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.