Calvià, lloc secorrat,
es qui t’ho alaba, t’engana.
Vine a Esporles, Maciana,
que de tot és regalat.

Oh Mare de Déu del Carme!
Donau bon temps a la mar,
perque anit s’ha d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i s’estimat qui nom Jaume.

Si jo dic que no m’entenc
ni em pot entendre ningú!
Dic que no te vui, i vénc,
morint-me sempre per tu.