Com estava en flor la poma,
saps que la’m mirava bé!
D’ella me regalaré,
si es quantravent no la’m toma.
Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.
Sa roda de la Fortuna
ha rodat a s’enrevés.
En es teu portal, mai més
no hi faré cosa ninguna.