Tonina d’es Carreró,
si a Galilea vas,
¿saps de què comandaràs?
D’un ranxo de fer carbó.
Taiaràs d’es garrigó
tantes mates com voldràs.
Encara que faci brusca,
sa panada m’heu de dar,
i la me poreu posar
aquí, davant sa caputxa.
A sa meva enamorada
tothom li diu “es tresor”;
jo li dic que és una flor
coïda de matinada.