Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.

Direu an aqueixa dona
que se cas, que no em sap cap greu;
no té res meu no jo seu,
que vaja amb la pau de Déu
i que procur estar bona.

Noltros tenim buidadores
que no es volen embrutar.
¿Que se devien pensar,
quan l’amo es cànyom les dà,
que havien d’esser senyores?