Sa berganta de sa Tanca
qui espigola p’es rostoi,
ja en menjava de fonoi!
Si no s’avé, ja s’enquantra.

Sebastiana, En Tià
t’ha fet perdre sa ventura,
i tu ets tan criatura
que el te beus amb so mirar.

Saps que estic d’a pler quan jec
devers la una, una estona,
a’s costat de sa brivona!
I a cada uiada que em dóna
diu:-’Tura’t, si no, m’assec!