Oh cara de cànyom negre!
Oh llençol apedaçat!
No diguis mai d’es veinat,
que tu el dus damunt s’esquena.
Quan te vaig dir que et volia, no et volia per casar:
per batre i per garbejar
i dur llenya qualque dia.
Margalida, ¿la t’ha dita
En Felip, sa intenció?
M’ha dit que te té escrita
a un llibre borrador.