Es festejar vol espai
i ses paraules segures.
Mai havia vistes prunes
a una banda madures
i verdes davall davall.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Prunes
Artà
10
II
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Jo sempre dic i diré
que un missatge és cosa poca
per festejar una al•lota
fia de picapadrer.