Encara que em veis anar
amb brusa manacorera,
tateix som felanitxera
i habitadora d’Artà.

Es quintar quedà penjat
i es manobres descansaren:
dues hores ja bastaren
per desfer lo caminat.

Jo m’aixec de matinada,
pas per ca vostra i no hi sou.
I ara ja no hi ha rou,
ni rou ni gens de roada;
sa boira ja s’ha escampada
p’es comellar de Son Pou.